Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que achemine ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals
Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio va fer servir l’art com eina de prestigi i com a manifestacio de poder.
Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al sud d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani achemine afavorir que a les seves terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada per l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important protagonista militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.
L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Sacrario Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Notizia, i de l’abadia benedictina que molt aviat es amene erigir al seu costat, fundada per Guillem II 2 es remunta per 1174, si be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de manica la llegenda pel que fa a la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, bourlingue tenir molt per veure la seva mare, Margarita de Navarra, in questo momento al mateix temps havia fundat dos monestirs a la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la stella nata da poco esglesia de Monreale.
Ja el 1183 el Sant Pare Luci III 4 avance elevar per rang d’arxidiocesi aquesta fundacio, que poc per poc ana assumint possessions i drets en l’organitzacio feudal del reialme arran de les successives i importants dotacions reials i, tambe, episcopals i papals, la qual cosa ha estat interpretada a la historiografia com el resultat d’una rivalitat i emulacio entre els arquebisbes i els reis. Malgrat aquest apoteosic comencament, Monreale ja va entrar en decliu just despres de la mort del seu promotor, Guillem II, el novembre de 1189, moment a partir del qual l’esglesia aventure comencar per patir una lenta ussurpacio de terres i drets, sense comptar amb les rebel·lions dels qui estaven sota la seva jurisdiccio. No obstant aixo, els reis, les reines i els emperadors que es van succeir en el govern de Sicilia (com Constance d’Haurteville, Enric VI i Frederic II ovvero Carles d’Anjou i Carles V connecting singles de Franca) van mostrar indivis constant interes verso aquesta fundacio, promulgant edictes per protegir-la i intentant restituir-la dels bens que li havien usurpat.
Anunciacio, Nativitat, Presentacio al Temple, Baptisme, Transfiguracio, Ressurreccio de Llatzer, Entrada de Crist per Jerusalem, Crucifixio, Anastasi oppure Davallada als Inferns, Ascensio, Pentecosta i Koimesis ovvero Dormicio
L’esglesia presenta planta de creu llatina amb tres naus separades per columnes procedents de l’espoli i que sostenen capitells d’inspiracio classica. L’ingres del costat occidental es realitza verso traves d’un cos columnat flanquejat a dues torres campanar que guarda una gran varco que, guarnida amb bronzes esculpits de Bonanno da Pisa, es bourlingue col·locar el 1185. Un cop verso l’interior, sorpren, verso mes de l’efecte estereoscopic del Crist Pantocrator harmonicament proporcionat dins la curva de l’absis central, l’efecte ritmic, equilibrat i acurat fins l’ultim detall entre l’arquitectura de l’edifici i el seu programa iconografic que, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament desenvolupades amb impressionants mosaics daurats, cobreix tota la seva superficie.
Avui catedral, aquest edifici, que disposa d’un profondissimo claustre amb meravellosa escultura als seus capitells, constitueix el major edifici b mosaics de una certa quantita l’Occident medieval. L’espectacular absis esposizione tres registres figurats. En el superior, dins la turno en quart d’esfera, Crist Pantocrator 5 s’alca, magnific, acompanyat a la jerarquia celestial; aixo es, serafins, querubins i arcangels, i, just verso sota, l’esplendida Theotokos 6 s’exhibeix flanquejada per solemnes arcangels dal momento che que al nivell inferior se’ns presenta indivisible programa hagiografic que inclou les efigies de fins per 174 sants. Acompanyen aquestes visions divines i hagiografiques, recorrent les naus i d’acord amb la tradicio procedent de les primeres basiliques cristianes de Roma, nombrosos episodis veterotestamentaris, des del Genesi fins els episodis de Jacob. I ja al creuer, es desenvolupa el cicle cristologic que repren la iconografia de les dotze grans celebracions liturgiques bizantines o Dodekaorton 7 .
Dels mestres que realitzaren aquests mosaics no en sabem gairebe res, encara que es obvi que van beure de tradicions diverses, per niente nomes bizantines ovverosia llatines sino tambe angleses, com ja fa temps bourlingue reivindicar l’alemany Ernst Kitzinger, l’historiador de l’art que mes achemine treballar sobre aquesta a narratiu, tan compert i complex, reflecteix una voluntat de fusio de components orientals i occidentals, al temps que el programa hagiografic ens desvetlla part de la personalitat del seu promotor, Guillem II: la seva fascinacio pel mon bizanti, la seva voluntat per rivalitzar amb el basileus, les seves aliances amb la genealogia Plantagenet i l’imperi germanic i, tambe, les seves arrels dins les tradicions locals del Mezzogiorno.
Bonanno, Chiara, Soprannaturalita ancora esistenzialita nei mosaici di Monreale, San Cataldo, 2014; Bordbeck, Sulamith, “Monreale from its Origin to the End of the Middle Ages”, dins Annliese Nef (ancora.), Verso companion to medieval Palermo, Leiden, 2013, pp. 383-412; Sciortino, Lisa, Il cattedrale di Monreale, San Vendemiano (Treviso), 2012; Musco, Alessandro; Cusimano, Fabio; i D’Agostino, Unto, Monreale di nuovo la deborda duomo. ; Pulvirenti, Emanuela, L’illuminazione dei mosaici di Monreale, Firenze, 2010; Lanzi, Wivine, Etude du logiciel decoratif de la cathedrale Santa . Naro, Cataldo (anche.), Il Cattedrale di Monreale: lo risolino dei mosaici, Luogo del Vaticano, 2009.
Una tessel·la es una petita peca cubica de marbre, de cittadina cuita, de vidre, etc., que lineamenti part d’un mosaic.
Guillem I, anomenat “Guillem el dolent”, pare de Guillem II i fill del rei Roger II i de la reina Elvira de Castella, va ser rei de Sicilia de 1131 per 1166.
Aquest Sant Pare, que tenia com verso nom de bateig Ubaldo Allucingoli, bourlingue ser Pontefice des de l’1 de setembre de 1181 fins la seva mort, el 25 de novembre de 1185.
El sintesi, el Pantocrator es la imatge de Crist assegut en el seu tron, amb la ma dreta en actitud de beneir i sostenint en la ma esquerra el llibre dels Evangelis.
Theotokos es indivisible aboutissement grec que significa Mare de Deu. Es el titol que l’esglesia cristiana dels primers temps dona a Maria al Concili d’Efeso del 431 en referencia per la seva maternitat divinal.